Topless i burquinis

ALBA GIRÓ - BARCELONA
Si aneu mai a les platges del litoral barceloní, podreu comprovar la gran varietat d’indumentària dels banyistes: n’hi ha que fan topless, n’hi ha que duen banyador, biquini, triquini, nens petits amb samarreta o gent que es banya vestida per pudor o per protegir-se del sol. Però hi ha una peça de bany que aquest estiu ha omplert pàgines de diaris i debats de sobretaula: el burquini. La polèmica va arribar arran de la prohibició d’aquesta vestimenta a la ciutat de Canes, a França. El motiu? La defensa de la laïcitat del país i l’objectiu d’evitar problemes d’ordre públic.
No seré jo qui defensi l’ús del burquini. Cap dona hauria de veure’s obligada a cobrir-se de cap a peus. Cap dona hauria d’estar sotmesa als homes. Tot i això tampoc no defensaré la seva prohibició. Dubto molt que una dona a qui el marit obliga a anar tapada accedeixi a dur banyador a la platja gràcies a la prohibició. Si es vol acabar amb el burca no serà des de la prohibició sinó des de la integració i l’educació a les escoles que permeti a les dones alliberar-se d’aquesta pràctica masclista -com ens hem alliberat nosaltres de tantes altres tradicions discriminatòries cristianes-.

Aquest estiu diversos mitjans també es van fer ressò de la següent notícia, tot i que no hi va haver polèmica; fa unes setmanes, en una platja francesa, una dona gaudia d’un dia de platja amb el seu marit i els seus fills quan una altra banyista es va queixar de la seva indumentària. Davant la negativa de la dona a posar-hi remei va ser brutalment agredida per sis persones davant de la impotència dels membres de la seva família. Va ser colpejada per cobrir-se amb un burquini? No, feia topless. Res més a dir.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Ens van intentar aturar a canvi d’uns apartaments”

Les cadires que escoltaven Jazz

Què collons és el jazz?