PERIODISME - ALBA GIRÓ

Un cotxe embogit xocant contra una paret en plena nit, sang brollant dels braços d’una jove que s’acaba de tallar. Així comença “Contra la paret”, una pel·lícula de Fatih Akin estrenada l’any 2004 i guanyadora de l’Ós d’or del festival de Berlin. Cahit i Sibel: dos alemanys d’origen turc es troben en un centre psiquíatric després d’haver intentat treure’s la vida. Una banda de músics alineats un al costat de l’altre, tocant, amb el bòsfor de fons, és l’escena que es repeteix en diferents moments de la pel·lícula per donar una mica d’aire a un relat d’una intensitat crua i descarnada. Ell està brutalment deprimit per la mort de la seva esposa i es refugia en les drogues i l’alcohol. Ella se sent engabiada en les tradicions i la moral de la seva familia musulmana, desitja trencar amb tot i veu en Cahit una sortida d’emergència. Fatih Akin dirigeix la voràgine a la que es veuen empesos dos personatges que no encaixen enlloc, amb imatges dràstiques, realistes, i una fotografi

La sessió setmanal de Free Jazz a Robadors23 d’aquest dijous ha comptat amb Sergi Sirvent, Marceŀlí Bayer, Pedro Campos i Ramon Prats Marcel·lí Bayer al saxo durant la sessió de dijous 21 de març a Robadors23 / Alba Giró El sol ja s'ha post al barri del raval i entre els carrerons estrets els llençols i la roba de colors estesa es mouen empesos per la brisa. Al final del carrer Robadors un 23 il·luminat amb bombetes de llum blanca brilla enmig del crepuscle, de les baralles dels veïns, de la pudor d'orina, i de les prostitutes que esperen a cada cantonada. Robadors 23 és un bar i local on des del 2004 ofereixen música en directe: des de flamenco a jazz, free jazz, bebop, funk, rock, indie però també cabaret i actuacions de teatre de petit format. A la porta hi ha una pissarra: "Avui se sent Jazz" i a sota quatre noms: Prats, Sirvent, Bayer i Campos. Passant sota el 23 il·luminat, travessant una porta de ferro vermella s'accedeix al local. L&

Al Víctor en un dels seus espectacles - Youtube Al Víctor La veu com un batec que t’envaeix. Unes mans l’acompanyen, dibuixen versos a l’aire, mentre la boca es mou, sota una barba blanca espessa. Una figura alta, imponent, vesteix tot de negre. Una veu greu, profunda, d’aquelles veus que traspassen la pell, els ulls que ara et busquen, t’interpel·len o ara resten closos cercant les paraules ben endins: “Soy un tranquilizante./ Funciono en casa,/ Soy eficaz en la oficina,/ me siento en los exámenes,/ Comparezco ante los tribunales,/ pego cuidadosamente las tazas rotas:/ sólo tienes que tomarme,/ ¡ disolverme bajo la lengua,/ tragarme,/ sólo tienes que beber un poco de agua.” Al Víctor (Mataró, 1946) recita “Prospecto” de Wislawa Szymborska, uns versos que s’ha fet seus. L’actor, dramaturg  i rapsode va treballar amb Els Joglars i la Fura dels Baus. Ara “Espacito y buena letra” és el nom de l’espectacle íntim que ofereix cada setmana a la Llibreria de la Lluna, al Carrer Fe

La What The Fuck Jam session de Jamboree d’aquest dilluns ha comptat amb Animatic de Mark Aanderud acompanyat de Martín Laportilla y Juan R. Berbin Entrar al Jamboree és entrar al temple del Jazz a Barcelona. Cada dilluns a les 20 h des de fa més de 15 anys aquest temple acull les What The Fuck Jam Sessions regides pel carismàtic Aurelio Santos . Cada una és única i imprevisible. Baixant les escales s’accedeix a una cava obscura amb el sostre de volta catalana. Els maons s’intueixen sota els reflexos de la llum vermella que desprenen les lletres de “Jamboree” al fons de la cava, darrere els instruments que esperen com petrificats mentre la gent comença a ocupar els seients gradualment. El soroll de les converses i les llums dels mòbils omplen de mica en mica la sala al ritme de la música d'ambient. Se senten unes sabates marcant els compassos contra el terra de pedra i segueix arribant gent, i segueix pujant el so de les converses en una barreja d'anglès, català,