Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: maig, 2013

El borsalino gris (Novel·la curta)

I
Un home vell, la pell marcada pel pas del temps, l'experiència impregnada als ulls i una barba de tres dies. Assegut en una cadira davant d'un ordinador, li pesen els anys. Una llum tènue il·lumina la petita habitació i el fum d'un cigar mal apagat vaga per l'aire. L'home es mou un mil·límetre i la cadira cruix. Encén la ràdio i comença a teclejar al ritme de la música. Li piquen els ulls. Els frega amb la punta dels dits, i els tanca un instant. La respiració es va frenant suaument, les parpelles baixen buscant la foscor, i badalla. Llavors és quan sent que comença a ploure, poc a poc, sense pressa. Gira el cap i veu com les petites gotes transparents xoquen contra el vidre i rellisquen formant petits dibuixos asimètrics. De sobte el negre inunda l'habitació i el soroll de la ràdio desapareix. S'aixeca de la cadira, que torna a cruixir, i s'apropa a la finestra. Dirigeix suaument la mà cap al pom i l'obre. Una ràfega de vent mullat entra cap a di…

"Generació búnquer", els fills del sistema educatiu espanyol

Què és la generació búnquer ? Quines en són les causes? Es denomina així a la franja d'adolescents que passen hores aïllats davant l'ordinador i la televisió més d'un 40% del seu temps, segons reflecteix l'estudi del Defensor del Poble i les Nacions Unides. Els símptomes d'aquest tipus d'addiccions va des de l'aïllament, la manca de motivació, l'abandó de les tasques normals i inclús la higiene, un baix rendiment escolar, etc Són la generació de l'escletxa digital, els primers que han nascut i crescut amb Internet i les noves tecnologies. No se'ls ensenya a controlar aquest món inabordable que és la xarxa i és un problema que es comença a discutir entre la comunitat educativa. Quatre de cada deu joves d'entre 12 i 18 anys tenen amics virtuals que no han vist mai. "Els menors consideren que hi ha un dèficit en la protecció dels seus drets" afirma María Luisa Cava del Llano, Defensora del Poble en funcions. Un 12% dels joves pateix o …

"Quan arribi la inspiració, que m’enganxi treballant"

Facultat de Comunicació Blanquerna, Divendres 26 d'abril, quatre de la tarda. Ramón Vilaró seu còmodament a l'aula 403. És Periodista i escriptor, també ha treballat en televisió i cinematografia, però sobretot com a corresponsal per als diaris Madrid, El Correo Catalán, Ya i El Correo Español-Pueblo Vasco, a Brussel·les. Durant quinze anys ha estat també corresponsal per El País, a Brussel·les, Washington D.C, i Tokio. Parla de manera propera a un grup d'estudiants de primer de comunicació, amb calma però sense avorrir i transmet amb entusiasme les seves vivències de joventut. Remarca diverses vegades que "és important com a periodista explicar el que has d'explicar, ser honest amb tu mateix i amb la professió tot i les possibles conseqüències". Ell mateix ha rebutjat moltes feines per manca d'interès, motivació o per diferències d'ideals Què és el Periodisme? Es tracta d'un títol ? D'una professió ? D'una manera de viure i veure el món ?…

Desemmascarant Artur Mas

Imatge
Catorze d’abril de 2010, Pilar Rahola (Escriptora, periodista i política) presenta, després de ser l’ombra d’Artur Mas durant diversos mesos, La màscara del Rei Artur. L’actual president, llavors candidat de Convergència i Unió a la presidència de la Generalitat, s’enfronta en aquest llibre als diversos estereotips que li atribueixen fama de distant, pijo, cregut o madelman. Pilar Rahola va pactar com a condició per redactar el llibre tenir accés a tota l’agenda de Mas, una relació directa amb ell i que la seva esfera privada quedés al marge. L’autora del llibre és coneguda principalment com a periodista, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tant culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un gran esperit de polemista. La màscara del Rei Artur proposa una mirada crítica que analitza i exposa la personalitat, la trajectòria i les idees d’Artur …

L’altra cara de les deixalles

Imatge
Joaquím Costa núm 20, una porta qualsevol plena de pintades. D’entre totes elles en destaca una. No està signada, però duu escrit “ART IS H$ART”. Aquesta frase ens remet a un artista reconegut en l’escena del street art: Francisco de Pájaro. En aquest cas el dibuix és un home molt lleig pintat en blanc i negre, amb traços poc acurats i inacabats. El personatge és mig calb, té moltes arrugues al front i s’està menjant la seva pròpia mà. Té les dents molt esmolades i duu un jersei de coll alt de color groc on llegim la coneguda frase que utilitza l’artista: “ART IS H$ART”. No es tracta d’una de les seves obres habituals, que la major part dels casos són efímeres. De Pájaro utilitza com a element principal materials i objectes trets de les escombraries dels carrers per crear les seves obres gairebé sempre in situ. Francisco de Pájaro, explica en una entrevista feta per urbanrulesbcn.com com va començar aquest projecte fa tres anys: "Neix en el moment en què faig una exposició que no té…

“Si ho fes sense cobrar també gaudiria.”

Imatge
Nascuda el 15 de juny de 1993 a Barcelona a l’Hospital de Barcelona, Gina Forasté fa un any va deixar el grau de Fotografia i Creació Digital per què era molt tècnic. Ara ha trobat el que realment la motiva.

- Què estàs estudiant actualment i per quin motiu? - Cinema i Televisió per què des que vaig veure el rodatge de Vicky Cristina Barcelona em vaig adonar que era el que volia fer. Si ho fes sense cobrar també gaudiria.
- Tens algun projecte personal? - Si. M’agrada molt la fotografia i un projecte que m’he proposat és agafar retrats de personatges coneguts i recrear-los amb altres persones.
- Com et veus dintre de deu anys? - Em veig vivint fora, segurament als Estats Units treballant en cinema o televisió, però sobretot aprenent, coneixent-ne tots els àmbits professionals. M’agradaria estar començant  a formar la meva família i centrar-me.
- T’agradaria tornar a Barcelona i trobar-hi feina? - Si, però vull seguir viatjant regularment.
- T’agrada molt viatjar? - M’agrada perquè és una part …