PERIODISME - ALBA GIRÓ

Video molt interessant que convida a reflexionar no només sobre l'ofici de periodisme sinó també sobre la manera d'enfocar la vida professional en general.

"La parte de los ángeles", títol que fa referència al percentatge de whisky que s’evapora misteriosament de la bota, és una pel·lícula dirigida per Ken Loach i situada a Glasgow. El director acostuma a apostar per una mirada social i crítica amb els abusos del sistema. Es tracta d'una barreja entre comèdia i crítica social que ha guanyat el premi especial del jurat al Festival de Cannes i el premi del public a la millor pel·lícula europea al Festival Internacional de San Sebastià. Els protagonistes del llargmetratge son 4 aturats que han evitat miraculosament la presó i són condemnats a fer serveis a la comunitat. I no es casualitat; a finals de l'any passat, a Anglaterra, el nombre de joves aturats va superar per primera vegada el milió, segons explica el mateix Ken Loach. Ens trobem en un context de crisi econòmica i de valors que el director reflecteix en la pel·lícula, fent una forta crítica a la situació actual dels joves de les classes més baixes, que

Lo imposible és la pel·lícula del director català Juan Antonio Bayona, protagonitzada per Naomi Watts i Ewan McGregor que, basada en una història real, relata la tragèdia d'una família que es veu colpejada pel Tsunami. Ha batut rècords d’audiència a Espanya i provocat més d’una desena de desmais entre el públic. La veritat és que tot i l’atractiu escenari que se’ns planteja no es pot evitar la sensació que Lo imposible es queda curta davant les expectatives que havia generat. La condició humana, les reaccions envers una situació límit i el director de la prometedora El Orfanato, a priori semblen els ingredients perfectes per un plat d’ haute cuisine. Per no mencionar la recreació del tsunami i l’actuació dels actors principals amb la sorprenent revelació del jove intèrpret Tom Holland  que es fica a la pell de Lucas (El fill gran de la família) de manera admirable. Però no n’hi ha prou. Bayona cau a la trampa de l’espectacularitat dels efectes especials que transp

Només arribar a La Rambla un riu de gent m’envolta i m’arrossega carrer avall. Havent passat el carrer del Carme tombo a la dreta per un carreró i m’endinso al Mercat de Sant Josep, conegut com La Boqueria. Hi ha un parell de filipins fent una cervesa al bar de la dreta i m’arriba la olor de pernil de Jabugo de les primeres parades. De seguida m’adono que es tracta d’un mercat en plena ebullició, molt diferent dels que conec (buits i amb menys de la meitat de les parades obertes). Després de les carns i els embotits arribo a la secció de les fruites on, les venedores sud-americanes, intenten vendre sucs i macedònies als turistes que fotografien sense pausa tot el que tenen al voltant. Sense saber ben bé com, vaig a parar als fruits secs i les espècies. Tot és una gran varietat d’empentes, olors, colors molt vius i més que comprar la gent es dedica, com jo, a observar la bellesa d’aquest mercat que va néixer com un mercat ambulant al començament del s XII. Només trobo una p