Al cor del Refugi 307

Interior del refugi 307, Marina Loperena

ALBA GIRÓ - BARCELONA

Atenció, barcelonins! Hi ha perill de bombardeig, aneu amb calma i serenitat als vostres refugis. La Generalitat de Catalunya vetlla per vosaltres. De seguida les sirenes, corredisses i empentes al carrer per entrar al refugi, i de seguida xiulets i explosions, xiulets i explosions, tot tremola molt fort i el so de les bombes ressona pels passadissos. Carrer Nou de la Rambla 169, Refugi 307, sota la muntanya de Montjuïc. Podria haver estat el relat de qualsevol nit a Barcelona entre el 1937 i el 1939.

Ens trobem al refugi més gran del Poble Sec, a l’interior de la muntanya de Montjuïc. Aquest és un dels més de 1400 refugis que es van fer a Barcelona durant la Guerra Civil per protegir la població dels bombardejos indiscriminats que va patir la ciutat. El refugi 307 va ser construït pels veïns i veïnes del barri, que en temps de guerra eren majoritàriament criatures, dones i gent gran. “Mentre els infants de més edat perforaven Barcelona amb pic i pala els més menuts, que no tenien més de 5 anys, treien la terra amb cistellets” explica l’Emma, la guia del refugi. El 307 va ser subvencionat per la Junta de Defensa Passiva de Barcelona que depenia de la Generalitat. S’encarregava de coordinar els enginyers, les tasques mèdiques, les sirenes i els missatges radiofònics, en definitiva de la defensa de la ciutat.

Ja hem recorregut per l’exterior, sobre una passarel·la de fusta, el que en un passat va ser l’entrada, que va ser enderrocada durant la construcció d’una fàbrica de vidre. Hi ha cartells explicatius i fotografíes dels bombardejos. L’Emma ens condueix a una porta de ferro i l’obre. Som al principi del refugi. “Com podeu veure, no es tracta d’un túnel recte sinó de passadissos en forma de ziga zaga. Servien per frenar l’entrada de metralla i els enderrocaments”. La majoria dels refugis eren sota terra i havien d’estar a uns 13 o 14 metres de fondària perquè les bombes que impactaven contra la ciutat podien arribar fins als 11 metres. Tots els refugis tenien lavabos a les entrades i electricitat. Tot i que l’estada solia ser de només una hora estaven dissenyats perquè la població civil es pogués amagar o protegir durant estades més llargues.

Els bombardejos més importants es van produir els dies 16, 17 i 18 de març de 1938. L’ordre de bombardejar el centre de Barcelona sembla que va ser donada per el mateix Mussolini en persona. El 16 de març de 1938 a la nit el general Velardi, cap de l’aviació italiana, va rebre un telegrama urgent des de Roma:“Iniciar des d’aquesta nit acció violenta sobre Barcelona amb martelleig espaiat en el temps”. Els bombardejos d’aquells tres dies van causar entre 880 i 1.300 morts i entre 1500 i 2000 ferits entre la població civil. És considerat el primer bombardeig de saturació de la història i el segon que més morts va causar en la guerra espanyola en una sola de les incursions després del de Guernica.

Hi ha uns forats quadrats a les parets que servien de prestatges, i a banda i banda dels túnels, ara nuus, solia haver-hi bancs de fusta per la gent gran o les dones embarassades. Encara es poden veure al sostre les traces de l’antiga instal·lació elèctrica i a les parets els forats on anaven ancorats els bancs. “La majoria de refugis estaven dissenyats com túnels de metro en miniatura. Les parets són de totxo que és un material més flexible i així aguantava millor les explosions.”

Ens aturem un instant en un dels passadissos. A la paret hi ha un forat i a l’interior una sala amb un sostre fet amb una mena de volta catalana més plana de l’habitual, amb un esfondrament al mig. “Aquesta és la història més tràgica del refugi del poble sec. Aquesta sala havia de servir de guarderia, la volta estava mal feta i en un dels bombardejos el sostre va cedir i va caure sobre dos nens petits, els germans Cabana, que van morir a l’hospital.”

A dins dels refugi hi viuen milers d‘històries, que si no són explicades cauran en l’oblit de forma irreversible. Per fi veiem la llum, arribem a la sortida. Ciutadans: ha passat el perill. Podeu tornar a les vostres llars. La Generalitat vetlla per vosaltres.