Europa és Herodes

ALBA GIRÓ - BARCELONA

Blanc i negre. Al mig d’un carrer, disposades en filera, romanen deu criatures que sembla que dormin. Els seus cossos ensangonats, però, revelen l’horror; són morts. La roba esparracada, la sang tenyint el terra, les boques mig obertes, les cames arronsades. N’hi ha un que no duu sabates, els mitjons ben posats fins al turmell, els rostres tacats de sang, devien tenir menys de deu anys.

La Guerra Civil espanyola, el segle passat. Barcelona bombardejada, els barcelonins bombardejats, les bombes esgarrapant vides innocents, els nens morts al terra. Bombes i més bombes, com les que ara arrassen les ciutats Sirianes, les vides humanes, els nens que tenien tota la vida per davant.

I és aquest horror, el que empeny les famílies, en un intent desesperat, a llançar-se al mar en embarcacions precàries, pagant fortunes a mafiosos, buscant una terra a l’abric de les bombes, lluny d’aquesta mort tan negra.

I Europa, l’europa que va viure les bombes, l’europa que va viure el terror no fa pas tant, gira el cap cap a una altra banda, posa barreres, deixa que els nens s’ofeguin al seu mar. Sembla una broma macabra, com les que es fan el dia dels sants innocents, que commemora la massacre del Rei Herodes, que va manar matar tots els nens menors de dos anys.