La pèrdua de poder irreversible de l’Estat-nació

ALBA GIRÓ - BARCELONA

Es pot estar a favor o en contra de la globalització, però el que està clar és que no hi ha marxa enrere. La globalització en la seva forma actual, en la que el capitalisme neoliberal impera, significa la pèrdua del poder dels Estats-nació i, pel moment, l'absència de qualsevol substitut eficaç. D'aquí que els moviments com el dels Indignats no puguin resoldre el problema; per molt que canviïn els partits polítics, no són ells els que controlen els instruments.

Com diu Zygmunt Bauman "per actuar es necessita poder: ser capaç de fer coses; i es necessita política: l'habilitat de decidir quines coses s'han de fer." Segons el sociòleg polonès, amb la globalització el poder polític de l'Estat-nació ha acabat. Ens trobem davant de conflictes globals i les institucions democràtiques no són capaces d'actuar en situacions d’interdependència. Arran d'aquest fenomen els populismes estan aflorant arreu del món: Trump als Estats Units, Jaroslaw Kaczynski a Polònia, el Brexit al Regne Unit o Jean-Marie Le Pen a França. Podríem dir que la democràcia actual està en crisi, els ciutadans ja no tenen confiança en els partits polítics, consideren que són corruptes i incapaços.

D’altra banda, tal com defensa Timothy Garton en l'article 'Liberales del mundo, hacedlo mejor’, "per resoldre els efectes transfronterers del capitalisme liberal globalitzat farà falta més cooperació internacional." Però en un món on no manen els polítics sinó les grans empreses alimentades pel neoliberalisme no és d'estranyar que aflorin els populismes nacionalistes. Els Estats-nació no poden fer res contra aquests gegants. Un exemple és la impunitat fiscal de les grans empreses tecnològiques com Google, Apple, Facebook o Amazon. Per molt que els Estats intentin establir normatives per impedir-ho, les grans multinacionals no paguen als països on en realitat aqustes generen els seus beneficis gràcies a les tàctiques que utilitzen per eludir el pagament d'impostos. Les vendes que declaren no tenen res a veure amb la seva facturació real.

Serà interessant veure en els propers anys com els votants del populisme arreu del món s’adonen que les seves il·lusions no són l’arma contra el capitalisme neoliberal sinó, al contrari, una conseqüència més. Mentre no es constitueixi un agent polític de competència global la societat continuarà patint les conseqüències: els bancs seguiran desnonant persones, seguiran arribant refugiats de territoris sobreexplotats per les grans multinacionals i se seguiran incrementant les desigualtats econòmiques. Dit d’una altra manera, per molt que hagués guanyat Pablo Iglesias en comptes de Mariano Rajoy, no podria actuar enfront dels poder econòmics; el poder de l’Estat ha mort.