Realitat o ficció ?


"La mort d'una dama cruel i despòtica a les runes de Petra planteja una sèrie de dramàtics interrogants" En aquest cas es tracta d'Agatha Christie, però seguint aquesta línia podrien començar les sinopsis de moltes de les novel·les negres que s'han escrit.

Tanmateix, no totes les trames d'aquest gènere han de transcórrer en indrets exòtics o ciutats emblemàtiques com Londres o Paris. En el marc de la Trobada de novel·la negra de Barcelona (bcnegra 2013) hem pogut assistir a diverses conferències. En una d'elles: Catalunya, terra de crims II, se'ns presenta un canvi en els escenaris dels enigmes. La novel·la negra catalana o en català està perdent el seu caràcter urbà. La consolidació en català d'aquest gènere va acompanyat per la seva dispersió geogràfica.

Anna Maria Villalonga presenta quatre autors molt variats en quant a estil: Miquel Casas, Isidre Garrido, Miquel Giménez i Xevi Sala. Un d'ells escriu en castellà, I. Garrido ens parla de "Los crimenes del matarraña", una novel·la de gènere pur, amb els tipic policies "casposos" i personatges que es fan estimar. A "En la pell d'un mort"  X. Sala s'allunya de l'estil d'Isidre Garrido; no hi ha procediment policial. Vivim la història des d'altres personatges i per tant té una vessant psicològica molt important. Està situada a Salt i l'autor remarca que la novel·la "ens acosta al costat més fosc de la gent que s'acosta a la immigració". M. Giménez també ens parla de la realitat, crítica el món actual i la corrupció política. "Més val matar un home que perdre un bon costum" és un homenatge a la novel·la enigma, que escrivia per exemple Agatha Christie. El lector ha d'anar resolent el misteri al llarg del text, es tracta de tot un repte intel·lectual. L'autor utilitza molts refranys i per tant no es tracta d'una novel·la habitual. També està localitzada en un entorn rural, el mateix autor afirma que "l'autèntica criminalitat es pot trobar millor al camp que a les ciutats" ja que hi trobem cases isolades. En canvi a les ciutats sempre hi ha un veí o un policia aprop.

Tots ells tenen estils molt dispars i descriuen molt bé l'escena de la novel·la negra catalana actual. Es tracta d'un gènere en expansió, potser pel panorama social, econòmic i polític actual: Màfia russa, corrupció i assalts violents. Podem trobar aquestes situacions cada dia al diari. Potser ben aviat no sabrem distingir si el que estem llegint es tracta de la realitat o una obra de ficció. Benvinguts a la incertesa.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Ens van intentar aturar a canvi d’uns apartaments”

Les cadires que escoltaven Jazz

Què collons és el jazz?