La doble cara de la llei


El carrer Pelai és ple de furgons de l'Àrea de Brigada Mòbil (BRIMO). Últimament no és una excepció. Són les sis de la tarda; falta mitja hora per què comenci una manifestació a la plaça Universitat. La comunitat educativa (treballadors, estudiants, professors i famílies) es mobilitza contra la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

M'apropo amb molta cautela a dos dels agents i els demano si puc fer-los unes preguntes. Em tremolen les mans i em costa articular les paraules, encara recordo el so de les bales de goma a la darrera vaga general o els crits d'alguns dels manifestants fugint dels cops de porra.
- Per què us vau fer policies ? Pregunto 
"Per tradició familiar, i perquè m'agrada." Només em contesta un dels Mossos d'Esquadra. L'altre em mira de cua d'ull mentre vigila el carrer.
- I què feu durant un dia normal ?
"Som de la BRIMO, cobrim manifestacions o mobilitzacions."
- Us puc demanar el número de placa ? M'espero males cares i cap resposta, però em sorprenen amb un somriure.
"És clar, sempre el portem visible"
I a les manifestacions ?
"No ens el tapem, quan ens posem l'armilla queda tapat, però és per seguretat."
Aquesta resposta em recorda que a mitjans de novembre de 2012, el col·lectiu de pirates informàtics Anonymous va filtrar a Twitter el nom i el número de placa de 18 agents dels Mossos de la BRIMO, tot i que el portaveu de la Generalitat va negar que pertanyessin a aquesta unitat.
No puc evitar pensar en la càrrega policial del 27 de maig de 2011 a plaça Catalunya per la suposada "neteja" de la plaça, que ha estat definida incomptables vegades com a excessiva. Em plantejo la meva propera pregunta i em decideixo finalment a formular-la.
- Què opineu sobre el procediment judicial de faltes contra Jordi Arasa, sots-inspector de la unitat d'antiavalots ARRO (Àrea Regional de Recursos Operatius) dels Mossos d'Esquadra, acusat d'agressions reiterades amb la porra contra Dàvid Fernàndez, ara diputat de la CUP durant el desallotjament de la plaça de Catalunya el 27M de 2011 ?
"Està en el seu dret de denunciar, no et diré ni si, ni no."
Dono les gràcies als agents i marxo cap a casa. Pel camí recordo mentalment les imatges d'aquest matí a la plaça de davant la Facultat de Comunicació Blanquerna: Dos indigents es barallen i hi intervenen dos Mossos que han vingut en cotxe. Els separen i identifiquen. Vénen dos agents més en moto i s'hi uneixen. Omplen un parell de papers, tornen els DNI's als implicats i marxen. Minuts després tornen a barallar-se amb violència, i ja no hi ha policia.
És innegable que el sistema policial actual està en dubte. A l'enciclopèdia catalana trobem aquesta definició: "Coneguda en la majoria de societats des de l'antigor, ha respost als principis morals del poder que l'ha organitzada, participant de la seva ideologia. Per això, hom considera que, dintre un estat just, té el deure de garantir les llibertats i els drets individuals i col·lectius, i només, amb vista a aquest fi, pot exercir les coaccions imprescindibles." I em sorprèn al final de la definició que es refereixin a "coaccions imprescindibles". Tan debò aquest organisme estigués destinat majoritàriament a garantir la seguretat dels ciutadans i no pas a crear por, reprimir i discriminar.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Si ho fes sense cobrar també gaudiria.”

Contra la paret: 121 minuts aguantant la respiració