Els colors del Raval

Dos quarts de sis de la tarda. Camino pel carrer Valldonzella. De sobte uns colors capten la meva atenció i m'aturo; capturo la imatge amb la càmera del mòbil. Un enorme elefant blau ocupa l'espai central de les portes d'un local tancat. 

Es tracta de Ganeixa (en sànscrit गणेश), una de les divinitats més conegudes i venerades del panteó hindú. Representa la saviesa i té un cos d'home panxut, un cap d'elefant mancat d'un ullal i quatre braços. És venerat com a portador de bona sort i per la seva capacitat de resoldre els problemes. 

El fons de les portes està pintat d'un degradat de color salmó, morat i violeta. A la dreta de Ganeixa em sorprèn la imatge, força més petita i amb un fons vermell, d'un dels líders de la Revolució Cubana: Ernesto Guevara, més conegut com a El Che. Simbolitza la lluita contra les injustícies socials o la rebel·lió i l'esperit incorruptible. I a la seva esquerra, sobre un fons blanc, identifico fàcilment una fulla de Cànnabis, símbol de la cultura hippie o la cultura rastafari.

M'impacten els colors, si, però no em sorprèn gens aquesta curiosa barreja pictòrica. El Raval es caracteritza, en part, per la gran diversitat de cultures que hi conviuen. Potser per això mateix, buscant una imatge al carrer Valldonzella, m'han captivat aquestes portes. Encuriosida, pregunto a algun vianant pel local al qual pertany la pintura. M'informen que els propietaris són una parella de hippies que volten pel món i de tant en tant vénen aquí i obren la paradeta. I aquesta explicació tampoc no em sorprèn gens; al raval hi pots trobar de tot. És un barri de mil colors on conviuen la història i la modernitat, la cultura i l'esport, estudiants, turistes, empresaris o indigents.

L'esperit de combatre les injustícies socials del Che em porten irremeiablement a pensar en l'Assemblea del Barri del Raval, que es va crear arran de l'Acampada dels Indignats el maig de 2011. I em pregunto com persones amb creences, procedències i valors tant diferents s'han pogut unir per afrontar els problemes (que no són pocs) que hi ha al barri. Llegeixo un fragment del manifest de l'assemblea: "gent gran amb una pensió mínima i lloguers de renda antiga, gent treballadora i precaritzada, immigrants, treballadores sexuals, okupes, botigues de tota la vida però sense pedigrí i una infinitat de persones anònimes sense cap altre atribut que voler viure dignament.".

I una altra vegada em sorprenc de la meva pròpia sorpresa, són precisament aquestes diferències les que fan que sigui un barri amb un esperit tant combatiu. El Raval és un barri que canvia constantment i alhora segueix fidel a la seva història, els seus colors són únics i tenen una infinitat de matisos.