Una petita part de mi

Escrita per
Alba Giró; Videopresentació

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

“Ens van intentar aturar a canvi d’uns apartaments”

Escrita per
Imatge
Entrevista a Francesc Giró, membre del Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos Francesc Giró al costat d’una bassa a casa seva a Tiana en el moment de l’entrevista - Alba Giró  Fa un dia clar, i el sol del maresme escalfa tot i que ja som a mitjans de desembre. Quatre núvols blancs i prims trenquen un cel blavíssim. Pujant fins a l'Ermita de l'Alegria de Tiana, entre vinyes, horts i un bosc de pins hi ha un camí que condueix a una imponent masia del segle XV. Darrere de la masia queda una casa de fusta moderna on viu Francesc Giró, biòleg, Director d'Acciónatura i el que fou un dels joves membres del Grup de Defensa dels Aiguamolls de l'Empordà.  Giró va néixer a Badalona el 14 de setembre de 1956 en el si d'una família benestant i nombrosa. Va descobrir la seva passió quasi innata per la natura quan tenia només 3 o 4 anys, li encantaven els animals. "Recordo una anècdota, crec que era amb 5 o 6 anys, passàvem el...
Més informació

Al cor del Refugi 307

Escrita per
Imatge
Interior del refugi 307, Marina Loperena ALBA GIRÓ - BARCELONA Atenció, barcelonins! Hi ha perill de bombardeig, aneu amb calma i serenitat als vostres refugis. La Generalitat de Catalunya vetlla per vosaltres. De seguida les sirenes, corredisses i empentes al carrer per entrar al refugi, i de seguida xiulets i explosions, xiulets i explosions, tot tremola molt fort i el so de les bombes ressona pels passadissos. Carrer Nou de la Rambla 169, Refugi 307, sota la muntanya de Montjuïc. Podria haver estat el relat de qualsevol nit a Barcelona entre el 1937 i el 1939. Ens trobem al refugi més gran del Poble Sec, a l’interior de la muntanya de Montjuïc. Aquest és un dels més de 1400 refugis que es van fer a Barcelona durant la Guerra Civil per protegir la població dels bombardejos indiscriminats que va patir la ciutat. El refugi 307 va ser construït pels veïns i veïnes del barri, que en temps de guerra eren majoritàriament criatures, dones i gent gran. “Mentre els infants de m...
Més informació

“Si ho fes sense cobrar també gaudiria.”

Escrita per
Imatge
Nascuda el 15 de juny de 1993 a Barcelona a l’Hospital de Barcelona, Gina Forasté fa un any va deixar el grau de Fotografia i Creació Digital per què era molt tècnic. Ara ha trobat el que realment la motiva. - Què estàs estudiant actualment i per quin motiu? - Cinema i Televisió per què des que vaig veure el rodatge de Vicky Cristina Barcelona em vaig adonar que era el que volia fer. Si ho fes sense cobrar també gaudiria. - Tens algun projecte personal? - Si. M’agrada molt la fotografia i un projecte que m’he proposat és agafar retrats de personatges coneguts i recrear-los amb altres persones. - Com et veus dintre de deu anys? - Em veig vivint fora, segurament als Estats Units treballant en cinema o televisió, però sobretot aprenent, coneixent-ne tots els àmbits professionals. M’agradaria estar començant  a formar la meva família i centrar-me. - T’agradaria tornar a Barcelona i trobar-hi feina? - Si, però vull seguir viatjant r...
Més informació