L’altra cara de les deixalles


Joaquím Costa núm 20, una porta qualsevol plena de pintades. D’entre totes elles en destaca una. No està signada, però duu escrit “ART IS H$ART”. Aquesta frase ens remet a un artista reconegut en l’escena del street art: Francisco de Pájaro.
En aquest cas el dibuix és un home molt lleig pintat en blanc i negre, amb traços poc acurats i inacabats. El personatge és mig calb, té moltes arrugues al front i s’està menjant la seva pròpia mà. Té les dents molt esmolades i duu un jersei de coll alt de color groc on llegim la coneguda frase que utilitza l’artista: “ART IS H$ART”.
No es tracta d’una de les seves obres habituals, que la major part dels casos són efímeres. De Pájaro utilitza com a element principal materials i objectes trets de les escombraries dels carrers per crear les seves obres gairebé sempre in situ.
Francisco de Pájaro, explica en una entrevista feta per urbanrulesbcn.com com va començar aquest projecte fa tres anys: "Neix en el moment en què faig una exposició que no té èxit i em plantejo no seguir perdent el temps en el món de l'art. El que pintava abans no m'agradava, era una extensió del que altres que ja havien fet, això no m'ho podia treure de sobre, no tenia personalitat pictòrica ni seguretat. La idea s'estava gestant sense adonar­me'n. Un conegut em va oferir gravar un vídeo. Vaig arribar a casa seva i no tenia on pintar. Em va oferir un moble que anava a tirar, ho vam baixar al carrer i vaig pintar. Quan vaig marxar a casa vaig començar a fixar­me en totes les coses que hi havia tirades pels carrers. Tot va començar a poc a poc. El nom de l'art és escombraria és intencionat per tocar els collons a tots aquells que se sentin al∙ludits i no puguin obrir les seves ments. "
La majoria de les seves obres emmarcades en el seu projecte “Art is trash” podrien definir­se com Artivistes degut al clar missatge polític­social. L’artivisme és una combinació de les paraules “art” i “activisme”. S’ha desenvolupat en el marc de l’antiglobalització i les protestes contràries a la guerra. Es tracta d’un intent per pressionar els polítics mitjançant l’acció de l’art.
Ara amb la crisi, De Pájaro troba cada vegada menys objectes abandonats, el carrer és un camp de batalla on es lluita per agafar tot el que sigui útil. És potser per això que l’artivista extremeny ha decidit marxar de Barcelona per un temps indefinit, a un altre país. Vol pintar altres llocs i veure com reacciona la gent davant de les seves obres efímeres.
Quedaran poques obres seves als carrers de Barcelona, però segur que moltes altres perduraran en el record dels que les van veure en el seu moment.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Ens van intentar aturar a canvi d’uns apartaments”

Les cadires que escoltaven Jazz

Què collons és el jazz?