"Quan arribi la inspiració, que m’enganxi treballant"

Facultat de Comunicació Blanquerna, Divendres 26 d'abril, quatre de la tarda. Ramón Vilaró seu còmodament a l'aula 403. És Periodista i escriptor, també ha treballat en televisió i cinematografia, però sobretot com a corresponsal per als diaris Madrid, El Correo Catalán, Ya i El Correo Español-Pueblo Vasco, a Brussel·les. Durant quinze anys ha estat també corresponsal per El País, a Brussel·les, Washington D.C, i Tokio.

Parla de manera propera a un grup d'estudiants de primer de comunicació, amb calma però sense avorrir i transmet amb entusiasme les seves vivències de joventut. Remarca diverses vegades que "és important com a periodista explicar el que has d'explicar, ser honest amb tu mateix i amb la professió tot i les possibles conseqüències". Ell mateix ha rebutjat moltes feines per manca d'interès, motivació o per diferències d'ideals

Què és el Periodisme? Es tracta d'un títol ? D'una professió ? D'una manera de viure i veure el món ? Segons la Gran Enciclopèdia Catalana el periodisme és una "Ciència i pràctica de la informació, consistent en la utilització de mitjans i tècniques de comunicació amb la finalitat de difondre esdeveniments d'actualitat i, sovint, llur interpretació."

Avui més que mai, que el concepte d'ofici de periodista està constantment en dubte i en suposada crisi, Vilaró reivindica el contrari i explica que "La Crisi comporta aspectes positius" fins i tot en un sector que està vivint una gran transformació arran dels grans avenços en el món de la comunicació i l'era digital. Sembla que li brillin els ulls cada cop que explica com viu el seu propi ofici, periodista. De fet va començar exercint abans de tenir el títol "No tenia el títol de periodista. No tenia l'examen preuniversitari i per tant a Brussel·les no vaig poder treure'm el títol però si anar d'alumne lliure". Es va trobar fent de corresponsal a Brussel·les per RNE fruit de l'atzar però avisa que la sort només t'enganxa si ets allà.

Ramón Vilaró és també mecànic i compara escriure una novel·la amb la mecànica, tot ha d'encaixar. "Gràcies a l'ofici de mecànic, vaig poder sobreviure el primer any a Bruseles." diu, i avisa els estudiants que tot i que hagin de treballar d'alguna altra cosa per viure, o pel motiu que sigui, no han de perdre mai de vista l'objectiu del que són, del que volen ser. Ha publicat els llibres EE.UU., más allá de las hamburguesas y los pantalones vaqueros (El País, 1984);Japón, más allá del vídeo y de las geishas (El País-Aguilar, 1989) y el libro de relatos viajeros, en catalán, Nova York i Washington (La Magrana, 1994). Gringolandia, un retrato de EE.UU y su relación con España(MR, 2004, Grupo Planeta) i Sol naciente. Historias hispano-japonesas(Editorial RBA-2011).

En narrativa és autor de les novel·les Dainichi, la epopeya de Francisco Javier en Japón (Martínez Roca, 2001),Tabaco, el imperio de los marqueses de Comillas(Martínez Roca, 2003) i La ultima conquista. La secreta historia de amor de Luna Clara, durante el descubrimiento de la Alta California (Martínez Roca, 2005). La novel·la Dainichi, ha estat reeditada, i ha estat publicada al japonès per l'editorial Heibonsha (2011) sota el títol de Samurai y Cristo. La va comprar el primer ministre japonès Naoto Kan i es per això que sortirà una segona edició i que ha tingut certa repercussió, de nou la sort sumada al factor d'haver escrit primer la novel·la i haver estat esperant set anys a que sortís al japonès. Com deia Pablo Picasso "Quan arribi la inspiració, que m'enganxi treballant."