Al Víctor no recita poesia

Al Víctor en un dels seus espectacles - Youtube Al Víctor

La veu com un batec que t’envaeix. Unes mans l’acompanyen, dibuixen versos a l’aire, mentre la boca es mou, sota una barba blanca espessa. Una figura alta, imponent, vesteix tot de negre. Una veu greu, profunda, d’aquelles veus que traspassen la pell, els ulls que ara et busquen, t’interpel·len o ara resten closos cercant les paraules ben endins: “Soy un tranquilizante./ Funciono en casa,/ Soy eficaz en la oficina,/ me siento en los exámenes,/ Comparezco ante los tribunales,/ pego cuidadosamente las tazas rotas:/ sólo tienes que tomarme,/ ¡ disolverme bajo la lengua,/ tragarme,/ sólo tienes que beber un poco de agua.”

Al Víctor (Mataró, 1946) recita “Prospecto” de Wislawa Szymborska, uns versos que s’ha fet seus. L’actor, dramaturg  i rapsode va treballar amb Els Joglars i la Fura dels Baus. Ara “Espacito y buena letra” és el nom de l’espectacle íntim que ofereix cada setmana a la Llibreria de la Lluna, al Carrer Ferlandina, en un espai minúscul amb un aforament de només 14 persones.

Descobreix al públic poemes com “Autodescripción honesta, con un vaso de wisky, en el aeropuerto, digamos que en Mineápolis” de Czeslaw Milosz, “Papelillos” d’Amado Nervo, amb columnes de Juan José Millás, o “A un olmo seco” d’Antonio Machado.

“Al olmo viejo, hendido por el rayo/ y en su mitad podrido, / con las lluvias de abril y el sol de mayo/ algunas hojas verdes le han salido.” I sota les parpelles es dibuixa un om vell i sec i partit, i se sent l’olor de fusta podrida, i se senten a la pell els rajos del sol de primavera. Al Víctor no recita poesia, les paraules cobren vida dins seu i arriben fins a cada porus de qui l’escolta.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Ens van intentar aturar a canvi d’uns apartaments”

Les cadires que escoltaven Jazz

Què collons és el jazz?