Contra la paret: 121 minuts aguantant la respiració


Un cotxe embogit xocant contra una paret en plena nit, sang brollant dels braços d’una jove que s’acaba de tallar. Així comença “Contra la paret”, una pel·lícula de Fatih Akin estrenada l’any 2004 i guanyadora de l’Ós d’or del festival de Berlin. Cahit i Sibel: dos alemanys d’origen turc es troben en un centre psiquíatric després d’haver intentat treure’s la vida.

Una banda de músics alineats un al costat de l’altre, tocant, amb el bòsfor de fons, és l’escena que es repeteix en diferents moments de la pel·lícula per donar una mica d’aire a un relat d’una intensitat crua i descarnada.

Ell està brutalment deprimit per la mort de la seva esposa i es refugia en les drogues i l’alcohol. Ella se sent engabiada en les tradicions i la moral de la seva familia musulmana, desitja trencar amb tot i veu en Cahit una sortida d’emergència. Fatih Akin dirigeix la voràgine a la que es veuen empesos dos personatges que no encaixen enlloc, amb imatges dràstiques, realistes, i una fotografia molt acurada.

I l’espectador no pot fer res més que aguantar la respiració durant 121 minuts i observar extasiat com les vides de Cahit i Sibel s’entrecreuen i xoquen entre elles, com xoca el cotxe contra la paret.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Ens van intentar aturar a canvi d’uns apartaments”

Les cadires que escoltaven Jazz

Què collons és el jazz?