Al cor de La Boqueria


Només arribar a La Rambla un riu de gent m’envolta i m’arrossega carrer avall. Havent passat el carrer del Carme tombo a la dreta per un carreró i m’endinso al Mercat de Sant Josep, conegut com La Boqueria. Hi ha un parell de filipins fent una cervesa al bar de la dreta i m’arriba la olor de pernil de Jabugo de les primeres parades.
De seguida m’adono que es tracta d’un mercat en plena ebullició, molt diferent dels que conec (buits i amb menys de la meitat de les parades obertes). Després de les carns i els embotits arribo a la secció de les fruites on, les venedores sud-americanes, intenten vendre sucs i macedònies als turistes que fotografien sense pausa tot el que tenen al voltant. Sense saber ben bé com, vaig a parar als fruits secs i les espècies. Tot és una gran varietat d’empentes, olors, colors molt vius i més que comprar la gent es dedica, com jo, a observar la bellesa d’aquest mercat que va néixer com un mercat ambulant al començament del s XII.
Només trobo una pausa arribant al cor de la Boqueria, on estan ubicades les parades del peix. En queden dues obertes i com a públic només hi ha un japonès que fa un parell de fotos i marxa cap a la multitud. Descansant dels incessants impactes olfactius, sonors i visuals, per fi puc escoltar els meus propis pensaments. Em ve al cap l’ultim mercat que vaig visitar; el de Montgat, i m’omple de tristesa recordar la decadència que s’hi palpava. Com és que alguns mercats moren i d’altres estan tan plens de vida ? La cultura d’anar al mercat s’ha anat perdent amb l’aparició dels supermercats i les grans superfícies. On queda ja el tracte personal, la varietat, passejar entre les parades ? Vivim en un món que té pressa i ja no té temps per la pausa que proporcionen llocs com la Boqueria. Tot i aixi aquest ha rebut nombrosos premis, entre els quals el de millor mercat del món atorgat al Congrés internacional de Mercats celebrat a Washington DC l’any 2005.
Segueixo caminant entre parades d’ous, de carn, petits bars regentats per una barreja de “guiris” i Barcelonins i m’arriba una olor de marisc recent cuinat que fa que oblidi completament el petit mercat de Montgat. Segueixo donant voltes i, ho admeto, fent alguna foto a l’exuberància de les parades de fruites i verdures i  als primer rovellons de la temporada. 











Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Ens van intentar aturar a canvi d’uns apartaments”

Les cadires que escoltaven Jazz

Què collons és el jazz?