Garçon! És massa cru..

Lo imposible és la pel·lícula del director català Juan Antonio Bayona, protagonitzada per Naomi Watts i Ewan McGregor que, basada en una història real, relata la tragèdia d'una família que es veu colpejada pel Tsunami. Ha batut rècords d’audiència a Espanya i provocat més d’una desena de desmais entre el públic. La veritat és que tot i l’atractiu escenari que se’ns planteja no es pot evitar la sensació que Lo imposible es queda curta davant les expectatives que havia generat.

La condició humana, les reaccions envers una situació límit i el director de la prometedora El Orfanato, a priori semblen els ingredients perfectes per un plat d’haute cuisine. Per no mencionar la recreació del tsunami i l’actuació dels actors principals amb la sorprenent revelació del jove intèrpret Tom Holland que es fica a la pell de Lucas (El fill gran de la família) de manera admirable.

Però no n’hi ha prou. Bayona cau a la trampa de l’espectacularitat dels efectes especials que transporten magistralment el desastre natural a la pantalla. I s’hi recrea.; submergeix a l’espectador amb força en les corrents de l’aigua sense deixar-lo respirar. Ens fa sentir el dolor, l’angoixa, ens fereix i arrossega entre les runes.

Tot i ser sota l’aigua, el director ens deixa a la superfície, es queda curt. S’apunten camins interessants com la solidaritat que neix entre persones de qualsevol procedència en situacions tan extremes, però no ho desenvolupa. Cau en l’emotivitat fàcil, ens fa plorar amb escenes ensucrades i un final terriblement poc creïble tret d’un conte de fades made in Hollywood patrocinat per la companyia d’assegurances.

Es tracta d’un llargmetratge que a primera vista causa certa impressió per la cruesa de les seves imatges i la tragèdia del tsunami, que apunta maneres però que no arriba allà  on l’expectació l’havia elevat. Dies després del xoc inicial és fàcil comprendre que es tracta d’un projecte decebedor, que està bé, hi ha una gran feina tècnica i interpretativa, però no és la crème de la crème. S’hauria d’haver cuit una mica més.