EL PAVELLÓ ALEMANY, ESPAI DE NOVA CREACIÓ

La Fundació Mies van der Rohe amplia la seva programació


El fotògraf Jordi Bernadó mostra la seva proposta artística

El Pavelló, ara sense portes, està obert  cada dia de 10:00 a 20:00


OLGA BOVER 
ALBA GIRÓ 

BARCELONA.  La Fundació Mies van der Rohe aspira a ser un espai social, intel·lectual, artísticament accessible i acollidor per a la reflexió, la creació i la innovació. Aquesta fundació té com a objectiu principal l’estudi, la difusió i la protecció de l’arquitectura moderna i contemporània. 
La Fundació pretén fer una programació cultural que posi en valor el Pavelló i  l’activitat que s’hi realitzi, que l’edifici de Mies no sigui un pur contenidor cultural ni una sala d’exposicions, sinó que es programin obres artístiques específicament pel Pavelló. S’estàn preparant propostes de música clàssica, dansa i intervencions artístiques, que han de seguir aquesta estructura. Arran d’això la Fundació també vol crear el grup d’ Amics de la Fundació Mies van der Rohe. Anna Giró, coordinadora d’esdeveniments de la Fundació explica que “per crear els Amics hem de tenir més activitats per oferir.”. És per això que estan planificant un cicle de música clàssica i un de dansa contemporània.
També volen donar cabuda a la reflexió i al diàleg, per exemple, convidant algun crític de dansa i un altre d'arquitectura que parlin després de la representació i obrin un petit debat. Es tracta d’atraure diferents públics per amplificar l’audiència més enllà del món arquitectònic i del disseny, i que Barcelona sigui un epicentre de nova creació exclusiva. “Tot el que passi al Pavelló només passarà allà, i per tant, tindrà un doble valor afegit”, conclou Giró. 

L’artista que està intervenint al pavelló actualment és Jordi Bernadó, fotògraf català, que entén la fotografia com una manera de concebre el món. La seva proposta artística és Pavelló Mies van der Rohe: Segona reconstrucció, que sorgeix a partir d’un interrogant: per què en unes fotos de l’any 29 no hi ha portes? La resposta és el gest mínim de restituir la imatge del pavelló desmuntant les portes. El fotògraf argumenta que: “En el pensament i en la mirada de Mies, el Pavelló no té portes i per tant només va existir plenament en els moments en què les portes van ser desmuntades”.
Bernadó fa una intervenció molt radical però alhora molt simple, i paradoxalment, és un fotògraf que no fa cap foto. Segons l’autor, fotografiar no és només la fabricació d’imatges sinó que, sobretot, és l’acte de mirar. Aquesta proposta artística està disponible des del dia 13 de març i durarà fins el 21 d’abril.

Les portes, temporalment al mur, amb l'explicació de Bernadó

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

“Ens van intentar aturar a canvi d’uns apartaments”

Les cadires que escoltaven Jazz

Què collons és el jazz?