QUIN SERÀ EL FUTUR DEL PERIODISME ?

És innegable que avui dia ens trobem en un context de crisi econòmica, social i política, entre d’altres. Aquesta crisi i el canvi tecnològic a nivell informàtic que s’està produïnt provoquen un autèntica agitació en l'ofici del periodisme. Els vells principis entren en crisi. Davant l'allau d'informació a l'abast de qualsevol, sense necessitat de ser periodista, obtinguda en temps real i des de qualsevol punt del planeta, es replanteja quina és la nova funció de l'informador.

D’altra banda, és manifest que les noves tecnologies han permès el naixement d'especialitats noves, com ara el periodisme de precisió (que rastreja i entrecreua bases de dades informàtiques) o el periodisme cívic (que contempla els lectors no com a simples consumidors, sinó com a ciutadans actius, ara que poden interactuar mitjançant les noves tecnologies). El periodisme es troba en una etapa de canvi. Això fa que es formuli la pregunta: Quin serà el futur del periodisme?

En el món occidental el concepte de temps és linial. Tenim un passat, un present i un futur. El present és conseqüència del passat, el futur resulta de les accions presents, i el present és efímer. Així doncs el futur està condicionat pel nostre passat. Mai no és fàcil parlar sobre el futur de res, el futur és incertesa, és intangible i qualsevol cosa pot fer-ne canviar el rumb.

Però el que si que coneixem és el passat del periodisme, el seu rigor, l’esforç, la qualitat de la informació, els reportatges, els corresponsals, la investigació, les rotatives.

La olor del paper de diari i la tinta fresca, milers d’exemplars fets un rere l’altre, tots idèntics, tots portadors de notícies, exclusives. Un llarg procés que comença amb un fets, segueix amb la interpretació del periodista, la redacció, la maquetació i les rotatives. 

En canvi en la premsa digital, tot aquest llarg i emocionant procés es veu reduït a un click, que penjarà automàticament el contingut a la xarxa. Les rotatives són la clara imatge del periodisme tradicional, un llarg procés, metòdic per aconseguir un resultat final de qualitat. Venim de l’esforç per assabentar-nos del que passava a l’exterior de la nostra experiència directa i hem arribat a la massificació de la informació on la qualitat és una agulla en un paller. La informació és totalment necessària per al coneixement però no és suficient. No només hem d’estar informats sinó fer un ús comptent d’aquesta informació. I el periodisme és el que ens ho ha de permetre. No assistim a la crisi del periodisme sinó a la transformació dels mitjans tradicionals i del seu model productiu.

Haurem d’apostar per continguts de qualitat de pagament, pel periodisme digital i els nous dispositius. Potser també el futur seran les empreses petites, pensades per tenir un creixement orgànic i que s’especialitzin, que es diferenciin, que tinguin elements distintius i únics. Que serveixin continguts de molta qualitat a una audiència limitada que serà capaç de valorar-los.

Però el futur és incert, i l’únic que podem afirmar és que el futur del periodisme està a les mans de cada un dels futurs periodistes, que seran en definitiva qui construeixin el futur del seu ofici.