Aida Oset: “A vegades penso que tot això de fragmentar disciplines és una tonteria.”

Aida Oset al barri de Gràcia Foto: Alba Giró

Amb què vas començar? amb el cant? amb l’actuació?

No ho sé, crec que de petita petita el més immediat és cantar però sempre pujava a l’escenari, cantava ballava feia teatre. Però si que primer em vaig plantejar fer música i per complementar-ho vaig estudiar interpretació i dansa. Al principi vaig pensar que potser volia fer massa coses però després amb els anys inevitablement et vas especialitzant tot i ser multi-disciplinar. A vegades penso que tot això de fragmentar disciplines és una tonteria.

Com és treballar a Tv3?

La meva primera experiència televisiva va ser a El cor de la ciutat, i li estic molt agraïda perquè arran d’això em van sortir els meus primers treballs de cinema. Després del cor la feina ha sigut bastant en comptagotes a Tv3, fins que em van agafar per Cites. La gent ja t’ha vist i no volen repetir cares.

Què prefereixes, la televisió o el teatre?

Són coses molt diferents, m’agrada tant l’audiovisual com el teatre i les tècniques actorals són molt diferents. En el teatre tens la continuïtat, la profunditat l’ideal per mi és poder-ho combinar perquè quan faig molt temps una mateixa cosa m’avorreixo. Per exemple fins ara estava al Nacional fent “Molt soroll per no res” i alhora estic amb Nuu, que és l’antítesi d’allò, que és música electrònica, súper íntim.

Explica’ns què és això de Nuu

Ara mateix és el meu projecte de creació personal. Sempre necessito tenir-ne un, normalment són de caire musical però per exemple de cara al 2016 estic preparant-ne un que combina el circ amb la música. Tornant a Nuu, fa un any i mig que hi estic treballant, és un duet de música pop electrònica, amb el Guillem Llotja amb qui ens vam conèixer al rodatge de Frontera. És un projecte on estic molt a gust i ara ens posarem a composar pel disc que sortirà l’any que ve. Lo “xulo” és que ens estan sortint bolos amb gent molt interessant, combinat amb dansa, amb improvització..

Des del 2012 l’IVA cultural està al 21%...

Això del 21% d’IVA és una contradicció molt gran. Les entrades són molt cares i s’està ofegant la cultura, la gent no pot anar a veure diverses coses, només n’escullen una perquè és el que es poden permetre. És per això que tot el circuit més alternatiu o més d’experimentació o de gent que comença o d’altres propostes que no tenen la infraestructura que pot tenir el TNC, és veuen totalment perjudicades i és bastant insostenible perquè el risc recau en l’artista i en les companyies.

Com t’ho fas per viure?

A nivell personal has d’estar molt preparada perquè potser estàs tres mesos treballant i un any i mig sense res dignament pagat. T’has de buscar la vida com pots, tot i això porto 7 anys treballant d’això combinat amb moltes feines invisibles i sóc feliç fent el que faig. De moment vivint sola em puc mantenir però el dia que vulgui formar una família….

Potser la solució passa per canviar de govern..

Potser si, però per mi té molt a veure amb l’educació i amb la cultura. Ens hem de reeducar i que la cultura no sigui només per als burgesos sinó que estigui en el dia a dia. Potser amb una política més social podria ser accessible per tothom. En altres països els artistes tenen un sou al mes per a poder crear. Malauradament aquest tipus de cultures aquí ens queden molt lluny. Espero que en un futur anem més cap a aquesta direcció.